El think tank del socialisme català

Publicacions Activitats

Activitats

28/10/2021

XII Fòrum EUROMED: “Digitalizació i New Green deal: implicacions per als països de la riba del Mediterrani”

El passat dijous, 28 d'octubre, la Fundació Rafael Campalans va organitzar, junt amb la Friedricht Ebert Stiftung, el seu anual Fòrum Euromediterrani, aquest any, amb la XII edició, el lema va ser "Digitalització i New Green Deal: implicacions per als països de la riba del Mediterrani".

Podeu trobar l'acte sencer fent click aquí.

La benvinguda a l'acte la donà José Montilla, president de la fundació, que parlà sobre com un cop passada la pandèmia "no ens podem permetre passos enrere, i per avançar necessitem un major esforç polític i institucional dels europeus i dels estats que la conformen, però també de les institucions subestatals, dels ajuntaments i municipis". No obstant, segons el president "la Unió Europea ha reaccionat a la crisi provocada per la pandèmia d'una manera clarament diferent a com va reaccionar davant la crisi financera del 2008. Aleshores es va imposar una sortida basa en polítiques d'austeritat, ara la resposta es basa en la solidaritat, la descarbonització i la digitalització". Amb tot, "Europa pretén liderar una doble transició: cap a una neutralitat climàtica i cap a la transformació digital de la seva economia. I ho necessita fer per a contribuir amb la protecció del medi ambient, però sobretot per poder competir en aquest món global i no quedar-se enrere.", però que "diem sovint que en aquest context de canvis, molts altres sectors corren el risc de quedar-se fora i que la transició energètica ha de ser justa i inclusiva. Doncs bé, ens hem de preguntar quines són les polítiques europees necessàries per tal de que els nostres veïns de la riba sud també formin part d'aquests canvis i no es quedin al marge".

El director de la fundació i comissionat de Promoció de Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona, Pau Solanilla, va ser l'encarregat d'inaugurar la jornada, defensant que "Barcelona és la seu de moltes institucions internacionals i de xarxes que fan de Barcelona el centre vibrant d'una regió que ja no ocupa la centralitat del món, però que hauríem de tornar a reivindicar-la, perquè la mediterrània concentra pràcticament tots els reptes i oportunitats del món d'avui". Solanilla aportà 3 reflexions: La primera és que "tenim 2 reptes: el Green Deal i la Digitalització. La mediterrània és una de les regions que es veurà més afectada pel canvi climàtic. Necessitem acció, sentit d'urgència per atacar el canvi climàtic. L'Ajuntament de Barcelona ha adoptat un full de ruta anomenat Green Deal: totes les polítiques han d'estar dins del concepte del desenvolupament sostenible". Per tant, segons Solanilla "el primer repte es fer que totes les ciutats de la mediterrània apostin per una política Green Deal. Barcelona ha d'obrir el camí, però hem de ser capaços de que altres ciutats vagin darrere". La segona va ser que "la digitalització ens obre una nova oportunitat per a donar resposta a alguns dels reptes que tenim damunt la taula. Es diu Tech and Climate: la tecnologia al servei del clima, on les noves tecnologies són una nova aliada". Per acabar, davant la creixent relocalització d'empreses a altres països, el director digué que "si els països europeus i els del sud de la mediterrània fem una estratègia intel·ligent de generar noves aliances, noves complicitats i complementarietats serem, capaços de respondre al nou repte de la relocalització de les empreses".

Maria Pallares, coordinadora de programes de la FES a Espanya, va tancar la inauguració parlant sobre la continuïtat d'aquests fòrums anuals, dient que "seguimos empeñados en poner el foco sobre este espacio que consideramos un espacio compartido. Un espacio compartido con desigualdades muy marcades de una ribera a otra però que comparte una serie de características comunes y que se enfrenta a retos globales.", i plantejant 4 preguntes per als ponents i presentant-los, donant així pas a la taula rodona de debat.

El primer en parlar va ser Senén Florensa, president executiu de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMED), segons el qual "la pandemia ha acelerado procesos disruptivos que ya estaban en curso y, por lo tanto, acentuado los retos a los que ya nos enfrentábamos, pero también ha acelerado las posibles vías de solución". Segons Senén, "la alianza y la asociación de los países árabes con Europa y con sus socios de la UE es lo que mejor les puede ayudar a salir adelante en lo que se trata, como piden sus poblaciones, un proceso de democratización y modernización de sus sociedades, instituciones, sistemas educativos o sanidad".

Per la seva part, el coordinador de programes , Projecte Regional i Clima i Energia MENA de la Friedrich-Ebert-Stiftung, Abdallah Alshamali, parlà sobre com "los viejos desafíos como la digitalización o el Green Deal forman parte de un proceso de transición", i que "por lo tanto, el enfoque durante este periodo de transición tiene que ser basado en la justicia social, que haya justicia para la orilla sur y la orilla norte. Para que sea una transición exitosa hacia este nuevo futuro, todo el mundo tiene que salir ganando". A més, segons Alshamali "si existe margen para la cooperación en ambas orillas del mediterráneo, habrá también incentivos para alcanzar una estabilidad económica que nos conduzca a una estabilidad de gobernabilidad que beneficie a ambas partes".
Hannah Abdullah, investigadora sènior al CIDOB, basà la seva intervenció al voltant de "3 temas claves: el fortalecimiento de la gobernabilidad transfronteriza para tratar distintos desafíos a la vez, como la digitalización y el New Green Deal sean transiciones gemelas, también fortalecer la gobernanza e implicar más a los ciudadanos en el proceso de toma de decisiones". Segons Abdullah, "la mayoría de desafíos como la carbonización, digitalización, desigualdad, etc, se concentran mayoritariamente en las ciudades.", pel que "si queremos que las ciudades puedan afrontar estos temas ya no podemos percibirlo como socias de arriba a abajo. Las ciudades tienen que ser socias activas de forma horizontal y solidaria".

El cap de gabinet adjunt de la Unió pel Mediterrani (UpM), Marc Sánchez, va fer una aportació més crítica, recordant que "lo primero que tenemos que hacer si queremos mejorar la situación de ahora en adelante en los próximos 25 años es dar con la constatación de que los últimos 25 años no han conseguido todo el progreso que nos habíamos planteado en 1995". En aquesta línia, Sánchez digué que "no hemos avanzado mucho en materia de economía sumergida, ni de igualdad de género, ni en acción climática". Per tant, "ante esta realidad, hay que darse cuenta que estos objetivos socioeconómicos de crear una prosperidad compartida siguen sobre la mesa y son más urgentes que nunca". Si més no, també s'ha avançat en altres camps, ja que "en el 95 se quería crear un partenariado social y cultural entre sociedades civiles. Este ha avanzado más, lo de hoy es una prueba de ello, con speakers de ambos lados del mediterráneo. Aquí sí que podemos estar orgullosos de haber avanzado para que sea posible".

Els encarregats de fer la cloenda de l'acte van ser Laura Ballarín secretària de Política Europea i Internacional del PSC, que digué que "hem de ser molt conscients de reduir al màxim les externalitats negatives que pugui tenir aquesta transició, i fer-ho de manera que les classes més vulnerables no siguin les que paguin la factura d'aquesta transició.", i que "la transició digital és un repte global i també una oportunitat per ambdues ribes del mediterrani per a reforçar les nostres relacions, però cal fer-ho d'una manera que posem la tecnologia al servei de les persones.", i Salvador Illa, cap de l'Oposició, segons el qual "la dimensión mediterránea e internacional siempre ha sido importante para los socialistas. Socialismo es solidaridad, todo lo contrario a encerrarse, de mirarse el ombligo, de las actitudes egoístas y de levantar fronteras en lugar de abrir caminos". En aquesta línia, Illa digué que "la pandemia nos reclama un ejercicio de solidaridad, de pensar en los demás. Si no se soluciona la pandemia a nivel global, no se soluciona del todo. Por eso este año, más que nunca, es importante este foro euromediterráneo". Així doncs, "hay que volver a pensar en el mediterráneo. Ese mar que fue un espacio de encuentro entre culturas en la antigüedad tiene que volver a reforzar sus lazos.", i "el mediterráneo tiene hoy la necesidad de reforzar los mecanismos de cooperación, de reforzar el mediterráneo como un espacio político de cooperación, de trabajo conjunto para afrontar retos que nos afectan a todos y a todas".