Notes de l'observatori

29/05/2012

Irlanda anirà a les urnes el 31 de maig per votar en referèndum el Tractat d'Estabilitat

El primer que s'ha de fer és clarificar què votaran els irlandesos el proper dijous. A les paperetes se'ls preguntarà si estan a favor o en contra d'aprovar l'esmena número 13 a la Constitució d'Irlanda, en virtut de la qual es procedeix a reformar l'article 29.4 per a ratificar el Tractat d'Estabilitat, Coordinació i Governança a la Unió Econòmica i Monetària (conegut a Irlanda només com a 'Fiscal Treaty'), signat a Brussel·les el passat dia 2 de març per vint-i-cinc dels vint-i-set Estats membres de la UE (només el Regne Unit i la República Txeca en van quedar fora).

Una vegada el Tractat va ser signat al Consell Europeu pel Taoiseach Enda Kenny va sorgir una polèmica en torn a la seva ratificació: s'havia de convocar o no un referèndum? Semblava que el Govern preferia no haver-ho de fer, però davant les pressions va optar per demanar un informe a la Attorney General, Máire Whelan, qui va dictaminar que, atès que el Tractat exigia per a la seva recepció a l'ordenament jurídic intern una modificació constitucional, s'havia de fer a través de referèndum, convocat finalment l'1 de maig per al dijous 31 de maig de 2012.
 
De seguida l'espectre polític irlandès es va dividir entre les dues opcions possibles. En primer lloc, les dues formacions polítiques que conformen el Govern de coalició, el Fine Gael i el Labour Party, es van posicionar a favor del sí. També ho va fer el Fianna Fáil, principal partit de l'oposició i que fins les eleccions generals del febrer de 2011 havia estat al front Govern del país de manera ininterrompuda durant gairebé catorze anys (des del 1997). Aquests tres partits són els més grans en nombre d'escons a la Dáil (la que seria l'equivalent aquí al Congrés dels Diputats): entre tots tres sumen 133 dels 166 membres que té la Cambra (el 80,12%), així com també el principal sindicat del país, SIPTU (Services Industrial Professional and Technical Union), a través del seu president, Jack O'Connor. A l'altra banda, el no ha estat defensat en aquesta campanya per la resta de formacions polítiques (minoritàries): el Sinn Féin (14 escons) i els components del anomenat 'Technical Group' (Grup Mixt): People Before Profit (PBP) - Socialist Party (els quals integren la United Left Alliance, ULA) i els Independents (19). Aquí també podem comptar altres formacions més petites, sense representació a la Dáil, com el Communist Party of Ireland (CPI) i Libertas (partit liderat per l'empresari Declan Ganley), així com col·lectius ciutadans com el Campaign against Hosehold and Water Charges i un sector dels agricultors i ramaders (Farmers against the Fiscal Treaty).  

Abans de passar a fer un petit repàs dels arguments esgrimits per una i altra part a la campanya em sembla que val la pena ressaltar el fet de que el que va ser un dels líders més importants del Fianna Fáil, Éamon O'Cuív, va crear un petit terrabastall polític el passat 30 d'abril quan, tot saltant-se la disciplina del partit, va anunciar públicament que creia que el seu partit s'estava equivocant i que ell faria campanya a favor del no. Immediatament va ser reconvingut pel líder del grup parlamentari, Seán O'Fearghaíl, qui li va comunicar per carta que o bé seguia les directrius del partit o seria expulsat. Unes hores després va anunciar que no faria cap mena de campanya en un sentit o altre i que romandria al partit. Aquest fet podria ser un símptoma de dissensions importants al si del partit.  

També van crear problemes les declaracions que va fer el passat 17 de maig a una emissora de radio el ministre de Treball, Emprenedoria i Innovació, Richard Bruton (FG) quan va dir que si el referèndum fos rebutjat s'hauria de repetir. Va ser immediatament corregit pel cap de Govern, que ho va rebutjar, així com per part de destacats companys de Gabinet. Irlanda ja té força experiència en haver de repetir referèndums i, si el resultat és advers, podria ser una mena de Pla B no reconegut o admès oficialment.    

Pel que fa als arguments defensats per les formacions que defensen el sí són, a grans trets, els següents:  

● Una resposta afirmativa significarà un clar senyal de certesa, estabilitat i confiança, tant al mercats com a la resta d'Estats membres de la Unió Europea.
● Aquesta confiança es traduirà en la creació de llocs de treball i és per tant essencial per a la recuperació econòmica.
● Irlanda podrà tenir accés al fons del Mecanisme d'Estabilitat Europea (ESM, en les seves sigles en anglès), que contempla el Tractat, cas de que necessités un segon rescat.
● Lligat amb l'anterior, si guanya el no i Irlanda necessita un segon rescat tindrà un accés més restringit als mercats de finançament i serioses dificultats per a obtenir préstecs a un interès sostenible en el temps.
● Irlanda ha d'adoptar les mateixes regles d'estabilitat i austeritat que la resta de països de la Unió Europea.
● Un resultat negatiu portaria el país a una situació insostenible com la grega.
● Fins i tot hauria de sortir de la zona euro. 
● S'hauran d'aprovar més retallades als serveis públics essencials (Estat de Benestar) i més austeritat en la despesa pública. La situació pressupostària esdevindrà doncs més complicada.  

Tots aquests arguments van ser reiterats pel Taoiseach, Enda Kenny, en un missatge institucional dirigit a la nació i retransmès per televisió el diumenge, 27 de maig, entre les 5.45 i les 6 de la tarda, tot just abans de les notícies de les 6. Per tant a una hora de màxima audiència. Aquest fet podria conferir a la cita del proper dijous un cert caire de plebiscit.  

Pel que fa a la campanya a favor del no, prenc com a punt de partida dos rètols de campanya, a tall d'exemple, escampats pels carrers de tota Irlanda. Els slogans que hi apareixen són:"Warning! Permanent austerity ahead. Vote no"/"How much austerity will you take? Vote no on the Fiscal Treaty". Defensen que:  

● Aprovar el Tractat significarà la perpetuació en el temps de les polítiques d'austeritat i de retallades de la despesa pública, polítiques que es deriven indefectiblement d'un pressupost equilibrat, que llavors gaudirà d'un emparament constitucional.
● D'aquesta manera "s'institucionalitzarà" l'austeritat i les mesures regressives posades en marxa pel Govern.
● La campanya favorable a la ratificació es basa en alimentar la por dels ciutadans.
● Passi el que passi el proper dijous Irlanda continuarà al euro i la Unió Europea.
● Les condicions de l'actual rescat no es veuran modificades i el país seguirà tenint accés als fons europeus si els necessita.
● La Comissió Europea i la Cort de Justícia Europea governaran Irlanda.
● S'ha de lluitar contra el poder dels buròcrates de Brussel·les.
● La plataforma ciutadana que ha sorgit per a oposar-se a l'impost sobre la propietat i l'aigua diu que aquestes mesures, al igual de la de la regularització de les fosses sèptiques, venen imposades per Brussel·les.  

Val a dir que resulten estranyament coincidents alguns d'aquests arguments amb el discurs de formacions euroescèptiques o obertament contràries a Europa, com el Partit Conservador britànic. I dic estranyament per què són defensats per partits d'esquerres com ara el Sinn Féin. D'altra banda és cert que membres conservadors del Parlament britànic es van desplaçar a Irlanda per a donar suport a la campanya del no.  

Finalment, pel que fa a les enquestes s'ha de dir que totes elles coincideixen en què guanyarà el sí, si bé es detecta als últims dies una tendència la reducció d'aquest marge favorable, i que el nombre d'indecisos és encara molt alt, la qual cosa encara pot decantar el resultat en un sentit o l'altre. Per referir-me només a les darreres:  

THE IRISH TIMES - IPSOS / MRBI Poll (publicada al diari THE IRISH TIMES el dissabte, 26 de maig):  

YES - 39 % (+9%)
NO - 30 % (+7%)
DON'T KNOW - 31% (-16%)    

Tres enquestes publicades el diumenge, 27 de maig:  

THE SUNDAY TIMES - RedC Poll

YES - 45 %
NO - 30%
DON'T KNOW - 25%  

SUNDAY INDEPENDENT - MillwardBrown Lansdowne  

YES - 42%
NO - 28 %
DON'T KNOW - 31%  

SUNDAY BUSINESS POST - RedC Poll  

YES - 49%
NO - 35%
DON'T KNOW - 16%    

És interessant i prou il·lustratiu veure l'evolució dels percentatges a les darreres quatre enquestes de RedC Poll per al SUNDAY BUSINESS POST:

YES: 58% (29 abril), 63% (13 maig), 62% (18 maig), 58% (27 maig)
NO: 42% (29 abril), 37% (13 maig), 38% (18 maig), 42% (27 maig)

Ja per acabar, dues pàgines web molt interessants, ambdues de caràcter oficial: 

www.fiscaltreaty.ie 
www.referendum2012.ie   

El proper divendres sortirem de dubtes (es vota el dijous però a Irlanda l'escrutini sempre comença l'endemà, quedant les urnes segellades i sota custòdia durant la nit).   

Autor: Toni Pérez Somoza  

Notes anteriors

Arxiu històric
del socialisme
català

'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació

Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes

Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres

Transparència

Cartells socialistes

Reforma federal

Arxius PSC

		Fundació Europea d'Estudis Progressistes

Els nostres vídeos

Segueix-nos

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS