10/12/2012
Llei Wert, o com carregar-se la immersió i la cohesió social
El ministre d'Educació del govern espanyol, José Ignacio Wert, ja ho va avisar fa
setmanes en la resposta a una pregunta del diputat del PSC Francesc Vallès a la sessió de control del Congrés:
la seva voluntat era i és "espanyolitzar els alumnes catalans". Com?
L'esborrany de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) del
govern espanyol ho deixa ben clar: treu el català com a assignatura troncal de
Primària i a l'ESO, i el relega a assignatura d'especialitat. És a dir, per
davant hi tindrà el castellà i dues llengües estrangeres i no serà d'avaluació
obligatòria en les noves proves que el ministeri farà al final de cicle. Per
tant, es podria obtenir el títol d'Educació Secundària sense examinar-se de
català a la prova de final de cicle.
Mentre el PP feia campanya a Catalunya
durant les passades eleccions i expressava quant estimava Catalunya, amb la LOMCE i les seves
darreres versions el ministre ens torna als anys 70, amb un atac frontal contra
el model d'immersió lingüística, que ha demostrat ser un model d'èxit,
evidenciant un menyspreu a les competències del Govern de la Generalitat en
matèria educativa i un menysteniment al conjunt de la comunitat educativa i a
la societat catalana.
Sens dubte, cal un gran acord de les
forces polítiques i socials d'aquest país, "un front català per defensar un
model d'èxit del qual ningú dubte", deia fa uns dies el primer secretari del
PSC, Pere Navarro. I és que gràcies
a la immersió
s'han garantit els drets lingüístics de tota la ciutadania, consolidant el
català com a llengua d'acollida. Treballar des del foment, no des de la coacció
ni l'enfrontament, fomentant els valors de les llengües i fent desaparèixer de
l'escenari social i polític la confrontació és la millor manera de cohesionar
una societat. Consolidar a l'escola el sistema d'immersió lingüística garanteix
un sol model de societat amb igual accés al coneixement.
A banda de la qüestió lingüística, a reforma
inclou altres novetats. L'esborrany preveu que desaparegui l'assignatura que Wert havia dit que seria un equivalent a la d'Educació per a la Ciutadania, però sense
continguts polèmics: Educació Cívica i Constitucional. Mai ha agradat als
sectors més conservadors perquè entrava en temes com l'avortament o els nous
models de família. En canvi, es recupera l'opció de triar entre Religió i Ètica, tant a
Primària com a Secundària. Així, els alumnes hauran d'escollir entre Religió
confessional i l'alternativa de Valors Culturals i Socials, a Primària, i
Valors Ètics, a Secundària.
La reforma educativa
també representa un canvi en l'arquitectura dels estudis. L'últim curs d'ESO ja no serà el mateix per a
tothom. Passa a tenir un caràcter de preparació per a estudis de batxillerat o
de formació professional. El text parla d'ensenyaments acadèmics per començar
el batxillerat i d'ensenyaments aplicats per a l'FP.
D'altra banda, Wert manté les revàlides al final de cada etapa escolar. El
Ministeri d'Educació n'establirà els criteris per comprovar si l'alumne ha
assolit el nivell mínim en matemàtiques i en llengua i les haurà de fer cada
comunitat. Però l'esborrany parla a Primària de "competència en comunicació en llengua materna". No específica si a banda del castellà s'inclourien
altres idiomes. Al final de l'ESO o al Batxillerat aquestes proves avaluen les
matèries troncals i específiques. Per tant, ara per ara, el català no seria
avaluat al final d'etapa.
Sobre les revàlides
finals, el resultat d'aquesta prova tindrà un pes del 30% de la nota de l'ESO.
Al final del batxillerat també hi haurà un exament que substituirà la selectivitat. La
puntuació d'aquestes proves suposarà un 40% de la nota final. Si aquesta
mitjana servirà ja per accedir als estudis de grau dependrà de cada
universitat, que podrà establir proves pròpies per decidir a quins estudiants
dóna entrada.
Finalment, es manté la idea de fer públics els resultats dels centres, malgrat les peticions
contràries de moltes autonomies de diversos col·lectius educatius.
Tot i que es tracta
d'un avantprojecte de llei que encara ha de passar pel Consell de Ministres, el
Consell d'Estat i al Congrés, s'han encès les alarmes.
Des
de la Fundació us emplacem a sumar-vos a la concentració que Som Escola ha
convocat per avui, 10 de desembre, a les 18:30h a la plaça de Sant Jaume de
Barcelona
A
banda de les diverses opinions publicades als mitjans escrits, us recomanem la
lectura de:
L'esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa
"Especial Wert" a El
País
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
Vall d'Aran. Una autonomia dins una autonomia
frc Llibres
![]() |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412